Dia de Tots Sants: Record pel nostres morts i els nostres assassinats
1 novembre 2008 – 11:54Hom quan arriba a certa edat, passada la cinquantena, porta molts morts a l’espatlla. Uns per llei natural de vida i d’altres: infants, adolescents que ni varen tenir temps de testar la vida. La mort té una mesura estranya que a vegades se’ns fa absurda i incomprensible.
La tradició en aquest dia, mana el record individual dels morts i jo hi afegeix el record històric dels assassinats del segle XX i XXI: La nostra guerra incivil i la seva posterior repressió franquista; la Gran guerra mundial (IIª); l’Holocaust i la sol·lució final d’En Hitler i d’altres eixelebrats;Vietnam, i més a prop Iugoslàvia, Kosovo, Srebrenika amb un genocidi dins d’Europa no fa 10 anys; i la darrera Ossètia del Sud i Rússia contra Geòrgia; de segur que me’n deix d’altres.
Mils, milions d’assassinats per: Guerres, fam, manca de medicaments i decidia dels països més desenvolupats que han tret part de la seva riquesa sobre la pobresa i penúria dels altres, robant-los els seus recursos naturals; imposant situacions injustes: manu militari i d’altres en nom d’uns Déus estranys que els hi dóna la veritat absoluta i els justifica les pitjors crueltats: Llegiu, Cúpules Església Catòlica.
Com a ciutadà d’aquest gran col.lectiu anomenat Humanitat, moltes vegades em sent empegueit, al pensar que aquests drames formen part de la nostra història més recent i que si s’hagués construït la nostra història a partit d’uns altres principis que no fossin: Poder,Poder i Poder; haguessin estat evitables.
Recordem, però no facem parts i quarts i siguem prou valents i amb coratge per tenir un record per tots els assassinats i pels que encara s’estan assassinant avui en dia, mentre escric aquesta reflexió, sens que hi hagi una voluntat real d’aturar-ho.